04/02/2019

Formación profesional de 120 jóvenes en la Escuela taller · Centro de formación y de educación al empleo moderno (CFEM III) en Yagoua · Camerún

Jóvenes profesores beneficiarios del proyecto financiado por el Ayuntamiento de Ontinyent · España

Globalmon finaliza el proyecto de formación de 120 jóvenes en la escuela taller CFEM en Yagoua. Este proyecto ha sido financiado por el Ayuntamiento de Ontinyent · España, durante la convocatoria del año 2017

 

LOGICA D’INTERVENCIÓ
OBJECTIUS
Objectiu General:
Reduït l’atur dels joves del Departament de Maig Danay amb una competitivitat adequada al mercat laboral

IOV: Al final del projecte, els joves de Yagoua augmenten el seu nivell de qualificació professional i són competitius en el mercat laboral amb un mínim de 50% de joves que accedeixen a una ocupació estable i digne

Hipòtesi: Consens entre els diferents actors: govern local, ajuntament, ONGD, organitzacions locals de desenvolupament i APEE.

Objectiu específic:
Assegurada una disponibilitat de 120 fuster, paletes i agricultors qualificats anualment en el mercat laboral de Yagoua i de la regió de l’Extrem Nord del Camerun

IOV: Al final del projecte, l’escola-taller CFEM de Yagoua funciona al lloc apropiat i equipat convenientment, amb dos mestres impartint classes adequadament i formant a 40 alumnes paletes qualificats i completivos en el mercat laboral de la regió de l’Extrem Nord o nacional anualment sota la supervisió de la APEE.
Hipòtesi: L’aprovisionament en ciment a Figuil (la fàbrica, situada al nord Camerun), funciona normalment al llarg de l’any.

RESULTATS

Resultat 1: Es subministra el CFEM en materials de formació en fusteria, obra i agricultura
IOV.1: Al final del projecte, el CFEM disposa dels materials de formació adequats de fusteria, obra i agricultura
Hipòtesi: Les empreses subministradores respecten els terminis definits

Resultat 2: Es formen a 120 joves fusters, paletes i pagesos anualment
IOV.2: Al final del projecte, 40 joves estan rebent una formació adequada en cadascuna de les 3 formacions
Hipòtesi: Els pares i mares d’alumnes segueixen sent conscients sobre la qüestió de la formació professional dels nens, en un ambient tan tradicional.

ACTIVITATS

A.1.1 Subministrar el CFEM en materials de formació de fusteria
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació
A.1.2 Subministrar el CFEM en materials de formació de paleta
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació

A.1.3 Subministrar el CFEM en materials de formació d’agricultura
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació

A.2.1 Organitzar i fer cursos de formació teòrica i pràctica
A.2.2 Organitzar i realitzar pràctiques sobre el terreny
Hipòtesi: Els grups beneficiaris i es comprometen a rebre la formació adequada per assegurar l’èxit de la formació dels joves en el context sociocultural de la zona.

 

Recursos humans:

Personal expatriat
1 supervisor del projecte (personal expatriat)
S’encarregarà del seguiment i de l’avaluació del projecte

Personal local:
1 coordinador de projecte i 6 professors
Administració
1 administrador (a)
S’encarrega de l’administració i seguiment financer del projecte
Equip d’avaluadors (Globalmon, Globalmon Cameroun, Associació dels pares i professors d’alumnes de cada localitat)
Realitza l’avaluació final i donar noves orientacions.

Recursos materials:

Camió bolquet (transport)
Ciment, ferros, filferros, fusta, pintura, xapes d’alumini, sorra i grava
Materials de construcció,Mobles,Materials de viver,Carpinteria
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació
A.1.2 Subministrar el CFEM en materials de formació de paleta
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació

A.1.3 Subministrar el CFEM en materials de formació d’agricultura
Hipòtesi: L’empresa subministradora està informada per antelació

A.2.1 Organitzar i fer cursos de formació teòrica i pràctica
A.2.2 Organitzar i realitzar pràctiques sobre el terreny
Hipòtesi: Els grups beneficiaris i es comprometen a rebre la formació adequada per assegurar l’èxit de la formació dels joves en el context sociocultural de la zona.

 

Impacte de gènere atenent les necessitats detectades de les dones.

 

En primer lloc, destacar, la prioritat que atorga a Globalmon a la qüestió de gènere, que es té present a tots els plans, programes, projectes i activitats que empren aquesta entitat.

Donada la situació de desigualtat que existeix entre els habitants de la Vall del Logone, Globalmon i Globalmon Camerún, han tingut molt en compte aquest col·lectiu sempre en qualsevol acció impulsada, i han tractat de treballar d’una manera constructiva i model envers la societat quant a les dones.

Les dones a la Vall del Logone com en molts altres territoris del mon, suporten més carregues i responsabilitat que els homes però no tenen ni poden accedir a la presa de decisions més enllà de qüestions petites i domestiques del dia a dia.

Son les dones les encarregades de cuidar, alimentar i educar el nens, de treballar les terres i recol·lectar la producció, així com fer-se càrrec dels majors de la família i de totes les tasques pròpies d’una casa. Però les decisions, sobre si els nens o nenes segueixen anant a l’escola o la deixen, en que invertir els pocs estalvis que té la família, o si continuar endavant amb un embaràs no desitjat o que posa en perill la pròpia salut de la dona, no són de la seva incumbència i pertanyen als marits, pare o germà. Sovint, es la dona el pilar principal de la casa i qui aporta els recursos econòmics però no té cap poder sobre els mateixos.

Aquest projecte té un impacte de gènere amb una doble vessant. En primer lloc, persegueix garantir l’índex d’escolarització primària de les nenes, que ha augmentat els darrers anys. En segon lloc, respon a la iniciativa de les APPE’s (integrades la majoria en un 65% per dones), les que insisteixen en el seguiment de les formacions, i en l’educació de qualitat .

 

Actitud de les autoritats locals cap al projecte mitjançant documents justificatius.

 

Les autoritas locals, recolzen les accions de Globalmon i de Sana Logone, en tant que participen dels estudis i de la presa de decisions sobre el projectes, desde que aquestes dues organitzacions van començar a realitzar intervencions en la zona.

Vore documentació adjunta.

 

  1. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

Descripció del context social, polític, cultural i econòmic del país/zona.

 

REALITAT ESPECÍFICA DE VALL DEL LOGONE

 

Metodologia d’anàlisi

La recollida de les dades secundàries es va fer a través de la consulta dels documents existents a la Delegació Departamental de MINFOF (Ministeri de Boscos i faunes) de Maig-Danay, l’Irad (Institut d’investigació agrícola per al desenvolupament), el CEDC ( centre d’estudi del medi ambient i del desenvolupament) i Internet. La recollida de les dades primàries es va fer a través de les investigacions, sessions plenàries, treballs en taller i entrevistes semiestructurades de les poblacions, de les autoritats administratives i tradicionals, dels polítics locals, dels investigadors i altres associacions de desenvolupament actives en la zona. Quatre pobles, és a dir, al voltant de 100 persones, van participar en les trobades de diagnòstic socioeconòmic d’aquest territori. Els diferents trobades van tenir lloc en els pobles Bangana-Balmatta i Yagoua-Kalak (a la Vall del Logone Camerun), en Bongor i Kumi (a la Vall del Logone Txad). Entre els entrevistats es trobaven 1 Cap de cantó (llepat), 7 caps de poble (lawanes), al voltant de 20 caps de barri (djaoros), Alguns límits que es va trobar van ser: Els mitjans materials i humans limitats, la negativa a col·laborar per part d’alguns actors que s’oposen a aquesta intervenció per a la preservació dels seus interessos il·lícits, i la falta de les dades estadístiques fiables.

FORTALESES
Aspecte geopolític

EL Vall del Logone és una vasta regió Sudano-saheliana de més de 15000 km2 que es troba en els límits de dues Departaments Administratius: el MAIG-Danay, al Camerun i el MAIG-Kebbi, en territori txadià. Les ciutats principals són Yagoua i Bongor, respectivament.
Situat al nord-oest del Camerun i Sud-Oest del Txad, la zona de la Vall del Logone, es caracteritza per una orografia constituïda per planes baixes en què la majoria de la població viu al voltant del riu. La zona és de sabana.

La Vall del Logone està caracteritzat per un clima Sudano-sahelià amb un llarg període sec de vuit mesos i un curt període de pluges que dura quatre mesos. El seu pluviomètrica anual mitjana és de l’ordre de 800 mil·límetres amb una temperatura que varia entre 10º C en període de fred i 45º C en període de calor.
En el cas hidrogràfic, aquesta regió té tres fonts d’aigua permanents que són: El riu Logone, el llac artificial de Maga i el llac natural de Guere.

 

Aspecte socio cultural

Població: La població total d’aquesta regió aquesta estimada en 1600 000 habitants amb 51,7% de dones. Les ètnies dominants són: Massa, Mousgoum, Tupuri, Moussey, peulh, Kanuri, Kera, Sara i Àrab Choa caracteritzades amb els seus dinamismes en agricultura, ramaderia, pesca i comerç.

Al Camerun, la població del Departament de Maig-Danay està estimada en uns 600.000 habitants i una densi¬dad de població de 113 habitants per Km2. Al Txad, la població de la Prefectura de Maig-Kebby, està formada per més de 825.000 habitants, amb una densitat pobla¬cional de 27 habitants per Km2 com a índex.

Cultura: L’hàbitat és similar a tota la regió (parets de terra i sostre de canyes) a excepció de la zona Mousgoum on trobem les “cases-obus” construïdes essencialment amb terra.

Altres elements com la cultura attelée, l’aixada, etc. són idèntics en tota la regió. A la riba esquerra del riu Logone l’activitat majoritària és la piscícola mentre que en altres zones del Maig-Danay és essencialment agrícola i ramadera. Cada grup ètnic viu aquí amb els seus costums, ritus i especificitats pròpies. Els diferents poblats viuen en harmonia excepte alguns excepcionals enfrontaments per la competència de l’espai físic.
Les activitats tradicionals, com també els seus rituals religiosos, solen tenir caràcter cíclic, marcats per l’economia agropecuària. Es poden citar les festes comunitàries de “Lleig kagué” dels Toupouri, la “Kodoma” dels mousey, la “Noulda” a Guiseye o els casaments dels Peuhls.

La transmissió cultural és essencialment oral. Encara que hi ha alguns estudis monogràfics fudamentalmente sociològics, la majoria són d’origen occidental. Del mateixa manera cal constatar la inexistència de museus tot i la presència de cultures ancestrals. Tampoc hi fires ni certàmens culturals que permetin divulgar el passat i acréixer el present.
Avui dia, la cultura tradicional està en retrocés a causa del avanç del cristianisme i també al fenomen de l’èxode rural, el que provoca la desaparició irrecuperable de certs aspectes culturals.
El festival cultural internacional “TOKNA Massana”, que facilita els intercanvis entre les comunitats MASSA de Camerun i Txad, és la trobada més important de la vall del Logone.

Escolarització: Només el 74% de nens reben algun tipus d’escolarització primària. El 11% accedeix a l’educació secundària.

 

Educació infantil i primària: Estructures escolars existents

 

 

ordre

Escoles Escoles Chequets Chiquetes Total
1 Escoles Maternals Públiques 5 138 120 258
2 Escoles Primaries Públiques 294 56 375 35 013 91 388
3 Escoles Primaries Privades 8 1 444 897 2 341
4 Escoles dels Pares 59 4 515 2 733 7 248
Total 366 62 472 38 763 101 235
Font: MINEDUC Yagoua 2003

 

Infraestructures i equipaments existents:
Sales de classe: 616 de construcció sòlida, 29 de deficients característiques i 676 en materials provisionals; o sigui en total 1.321 aules. El quocient és de 164 alumnes per aula de construcció sòlida o 76 alumnes si comptem tot els tipus d’aula. Aquest quocient és elevat amb relació a ell exigit pel Ministeri d’Educació que és de 60 alumnes per classe.
Pel que fa a material moble, 87.863 alumnes (86%) inscrits en l’ensenyament infantil i primària s’asseuen al mateix terra de les sales, la majoria són de materials provisionals.

Educació General Secundària, Formació tècnica mitjana i Formació professional: Té respectivament un total de 92 professors qualificats, 9 professors qualificats, i 6 professors qualificats.

 

 

ordre

Tipus d’establiment Número Xics Xiques Total
1 CES 9 3 715 596 4 311
2 Lycées 5 5 073 900 5 973

Total

14 8 788 1 496 10 284

 

 

 

ordre

Tipus d’establiment Número Xics Xiques Total
1 Lycée technique 1 885 301 1 186
Total 1 885 301 1 186

 

 

 

ordre

Tipus d’establiment Número Xics Xiques Total
1 ENIEG 1 112 25 137
Total 1 112 25 137

 

Fuente: Delegació del ministeri de l’educació básica

 

Aspecte econòmic de la Vall del Logone
Les principals dades aportades en aquest punt es refereixen a l’Estat del Camerun però poden i han de ser extrapolables. Tots dos, Txad i Camerun, presenten indicadors similars per a aquesta regió: una economia basada en l’agricultura, la ramaderia i la pesca. En el comerç, que constitueix un sector molt important per al desenvolupament, predomina l’intercanvi no estructurat. Per la resta, l’economia txadiana s’ha vist pertorbada pel llarg període de crisi politicomilitar que va degradar la situació social.

 

Sector primari

La major part de la població, un 95%, es dedica a l’agricultura, la pesca i la ramaderia.

Agricultura: A la zona de Maig-Danay de Camerun, la població agrícola suposa el 80 % de la població activa total. La superfície cultivable representa 2100 km2 (40% del total). El terra de la Vall del Logone és un pla al·luvial regada sobre un terç de la seva àrea pel riu “Logone”. Aquest tipus de sòl permet les activitats agrícoles de pluges i d’irrigació. Entre les plantes les més cultivades, podem citar: els cereals (el mill vermell, sorgo blat de moro i arròs), el cotó, la mongeta, els cacauets, etc.
La presència del Logone i dels llacs (Maga, guere) que permet la pràctica del cultiu d’arròs i el cultiu d’horta en temporada seca.
El balanç dels principals cultius es resumeix de la següent manera:

CULTIUS SUPERFÍCIE PRODUCCIÓ ( MIL K) RENDIMIENT
Sorgo  (época plujosa)

 

 

Sorgo (época seca)

Pénicillaire

Blat

Cotó

Arròs

Horta

45153

 

 

24998

8501

2421

12649

A títol d’informació

 

49176

 

 

18039

7420

2277

12500

A titol

d’informació

1,08

 

 

0,72

0,87

0,94

0,98

A titol d’informació

Font: elaboració propia  a través de dades facilitades per la Delegació del Ministère d’Agriculture (MINAGRI) en Yagoua

 

Ganadería: La situación de la cabaña ganadera se resume de la siguiente manera:

ESPECIE BOVÍ OVÍ CAPRÍ EQUÍ ASÉ PORCÍ AUS CANÍ
EFECTIUS 20603 96956 124881 1280 1652 48995 388210 20603
Font: Ministère de l’Elevage des pêches et des Industries Animales (MINEPIA) en Yagoua para 2003

 

Així mateix convé informar que la contínua sequera ha suposat la desaparició de més de 6100 caps de bestiar boví en el Maig-Danay. El percentatge de producció segons espècies es representa de la següent manera.

ESPÈCIES Quantitat en milers de quilos
BOVÍ

 

 

OVÍ

CAPRÍ

PORCÍ

AUS

CANÍ

341,55

 

 

41,94

81705

18,72

01,37

03,44

Font: Delegació MINEPIA en Yagoua per 2003

 

Pesca: un total de 441 pescadors estan registrats pels serevicios del Minesterio de la ramaderia de la pesca i de les indústries animals (MINEPIA) de Maga, Kai-Kai et Yagoua (Camerun), una xifra que no es correspon amb la realitat ja que un bon nombre de pescadors realitza la seva activitat en la clandestinitat. No hi ha vaixells a la regió, els pescadors que posseeixen llicència de pesca han declarat un total de 380 piragües. La producció pesquera es representa de la següent manera: 121,5 T de peix fresc, 91 T de peix fumat, 18 T de peix fregit i 200 T de salaó.

Sector secundari

L’economia regional està dominada pel sector primari. El sector secundari és pràcticament inexistent. No obstant això, pel que fa a les indústries, a la Vall del Logone a la part del Camerun hi ha dues empreses que transformen productes agrícoles:
La Société de Développement du Coton (SODECOTON), que disposa d’una planta a Tchatibali. Fa servir una important quantitat de mà d’obra permanent i temporal. La campanya 2002/2003 la seva producció va ser de 14.452 T de cotó.
La Société d’Expansió et de Modernisation du Riz à Yagoua (SEMRY). Incialment proveïda amb dues plantes descotnadores d’arròs en Yagoua i Maga, la seva activitat actual es redueix al marc de la concessió de parcel·les disponibles. Els agricultors no estan satisfets amb les prestacions de la Societat i es queixen dels elevats costos de la concessió. Les descotnadores privades estan substituint a les de la SEMRY.

 

Sector terciari  

Transaccions comercials: el comerç interior s’efectua a través d’operadors econòmics constituïts com a majoristes, minoristes i una multitud de comerços ambulants i clandestins. La major part de les transaccions comercials es fan al marge de la legislació vigent.

Pel que fa al comerç exterior, els operadors econòmics de la regió s’aprovisionen des de Nigèria i la gran part dels seus productes es venen a la República del Txad, un altre país veí.

Certs actors econòmics del Txad s’aprovisionen directament al Camerun de sucre, te i productes de primera necessitat (sabó domèstic, ciment, oli i cotó). Nigèria recull arròs del Camerun en aquesta regió.

Transport: el transport per carretera és el més important a la regió, de fet en els centres urbans un 40% de la població es dedica al transport des de diverses formes: mercaderies, persones, moto taxi.

Existeixen, al Departament de Maig-Danay, dos sindicats de transport per camió (SNTRC i SNTPC) que garanteixen el transport de mercaderia. Així mateix existeixen transportistes no sindicats que operen a la clandestinitat.

A la regió, principalment en Yagoua, el transport de persones és efectuat per tres agències que operen a la zona; Star Voyages, Touristique- Express, Danay-Express. Existeix a més un sindicat de transportistes denominat Syndicat des Transporteurs parell Cars et Autobús du Cameroun, que garanteix el transport interurbà dels viatgers. A part d’aquestes quatre estructures, cal anotar la presència de nombrosos transportistes que exerceixen l’ofici en la clandestinitat.

El transport per taxi moto és el més estès, és conegut amb el nom de “Clando”. Hi ha un bon nombre de moto taxi, majoritàriament clandestins, que garanteix el servei.

Turisme i hostaleria: el turisme promet un magnífic futur si es realitzen les diferents reformes esperades: condicionament de llocs, estructures d’acollida i allotjament, millores d’accessibilitat en època de pluges …

Centres actius de Intres són, entre d’altres, el Llac artificial de Maga, el llac de guere-Wina o la reserva d’Kalfou; també tenen un gran potencial turístic els balls tradicionals, la seva artesania, la zona arrossar …

Amb l’Pel que fa a l’hostaleria cal destacar la inexistència de grans inversions econòmiques, podem citar els albergs de Yagoua i Maga, amb precàries condicions d’habitabilitat i servei.

L’existència de llocs turístics (reserves forestals, diversitat cultural a causa de les diverses ètnies que cohabiten en pau, arquitectura tradicional pintoresca, llacs, etc.) pot constituir un sector motriu a la regió de la vall del Logone (Camerun i el Txad).

 

Bancs i institucions financeres: Li Budget d’Investiment Public (BIP), amb una dotació pressupostària per a l’exercici 2003 de 447.900.000 F FCA, 1 18,21% inferior a l’exercici anterior i un percentatge de compliment ínfim.

La Regionale Financière, una cooperativa de crèdit i estalvi del Camerun francòfon amb un capital de 500000000 de F FCA, amb seu a Yaoundé i un total de 22 agències, 3 d’elles distribuïdes per la regió.

Li Crédit du Sahel, cooperativa de crèdit i estalvi inscrita al Ministère de l’Environnement et donis Forêts.

Les experiències pel que fa a estalvi i crèdit a la regió des de fa 9 anys a través del suport de l’INADES i de SATOLD a partir del 2000.

PIMES: hi ha algunes descotnadores d’arròs, obra s mecàniques i de fusta, mecànica de l’automòbil, moto i bicicleta, empreses del sector informal etc. La seva aportació a l’economia regional és important.

Artesania: els artesans són nombrosos a la regió, també els sectors als quals perenecen: tèxtil (brodat, tint, confecció …), conserva, gravat, escultura, forja …

Aspecte mediambiental

El patrimoni forestal de la zona està constituït principalment per dues reserves cameruneses: la Reserva Forestal de Kalfou, i el Bosc de Boulogne.

La Reserva Forestal de Kalfou, declarada des de 1933, suposa una superfície de 4000 hectàrees. Molt abundant i rica en espècies forestals per preservar, ve suportant fa uns anys una agressió sitemàtica en contra d’espècies de la fauna i vegetació autòctona, motivat de manera principal per la caça i la tala anàrquica d’arbres, resultat de l’explotació fraudulenta del bosc . A causa d’aquesta situació de degradació que sembla cada vegada més irreversible, la Delegació Departamental ha iniciat un programa de rehabilitació, que ha estat transmès a la Delegació Provincial del Medi Ambient i Boscos, però que ha estat abandonat sense resultats visibles. Així i tot, aquesta reserva manté encara numeros espècies de fauna com ara gaseles de front vermell, girafes, lleons i desitjables exemples de caça menor que actuen com a reclam.
La Reserva forestal del Bosc de Boulogne és una zona repoblada, situada prop de la ciutat de Yagoua. Declarada en 1974, s’estén per una zona de 21 hectàrees. La flora està formada per Azadirachta indica, Cassia siamea, Dalbergiaa siso’o i anacards. Tot i la protecció estatal de l’agence National des Forêts (ANAFOR) aquesta reserva, com l’anterior, està molt degradada. Els poblats propers extreuen il·legalment tot el que poden per satisfer les seves necesidaes domèstiques (fusta de construcció). En aquestes reserves forestals, les accions dels serveis públics es limiten a la protecció dels recursos existents mitjançant la sensibilització de la població, el control de la tala i caça il·legal, pastura d’animals domèstics, etc.

Pel que fa a la massa forestal no permanent de la regió, està formada per una vegetació de tipus sabana, zona amb arbustos de nombroses espècies sembrada per grans árbloes disseminats com el tamarinde, figuera, ginjoler, balaniti, karité, Parkia biglobosa, Prosopis africana … Aquesta vegetació està fortament degradada por la acción del hombre asociado a los avatares del clima. Els factors de degradació són múltiples i canvien d’una zona a una altra. En general, més del 90% d’activitats de la regió utilitzen el bosc com a font originària d’energia. La seva degradació és un fenomen que amenaça la vida i el mitjà de subsistència de nombroses persones.
La insuficient regeneració, la manca de entusiame de la població local i la no credibilitat a les possibilitats d’una política forestal comunitària, coincideix aquí amb la no protecció del medi ambient.

Pel que fa al pla hídric, ja hem introduït alguns aspectes amb anterioritat. Hi ha tres cursos d’aigua permanent: el Logone, únic riu de llera estable, que creua els districtes de Maga, Kai Kaï. Vele, Yagoua i Gobon de la República del Txad; l’immens llac artificial de Maga, els dics de contenció amenacen cedir contínuament i constitueix un perill permanent per a les poblacions pròximes; el llac natural de guere-Wina, situat entre els districtes de guere, Wina i Datchéka. A aquests cursos d’aigua permanent s’han d’afegir els cursos estacionals, comunament anomenats “maig”, com el Maig-Danay que ha donat el seu nom al departament i el Maig Kléro que es desseca de tres a cinc mesos durant l’any.

La vegetació aquesta dominada per una llarga sabana sembrada amb arbustos i arbres grans tal com: Acàcia sp., Tamarindus indica, Balanites aegyptiaca, Diospyros mespiliformis, Parkia biglobosa, Prosopis africana, Daniellia oliveiri, Azadirachta indica, Zizyphus mauritiana, Ficus platyphylla, Bytorospermum parkii , etc.

Pel que fa a la fauna, es troben espècies com ara les Gaseles de front rogenca, el Céphalophes, el Phacochères, les Hienes i nombrosos remugants però també aus com el pioc salvatge, el gran calat, les pintades, els ànecs, etc.

El seu aspecte es caracteritza per ser una vasta planura uniforme i monòtona i per la au-cia de muntanya, que afavoreix les freqüents inundacions i arrossega sedimentos.

Els sòls són de tipus argilós i sorrenc.

Aspecte infraestructural

Transport per carretera: El Departament camerunès compta amb una xarxa de 1200 km de camins i carreteres de les que 50,2 km són d’asfalt; 396,5 km són camins carreters de terra. Així mateix, una sèrie de camins rurals completen el panorama vial, amb dues categories: 223 km, dels considerats prioriarios i 531 no prioritaris.

Comunicacions: A la regió opera una companyia de telefonia fixa de naturalesa estatal (CAMTEL); dues companyies de telefonia mòbil privada (ORANGE i MTN); 1 companyia radiofónica comunitaria (Radio Rural de Dana) i una cadena de radio i televisió nacional (CRTV).

 

Mines, aigua i energia: No existeixen les carreres classificades, però algunes persones estan explotant d’una manera anàrquica i tradicional els sediments del riu Logone a Mouri, Guémére, Kartoua, Bougoudoum, Bosgoye … on a més hi ha pedreres d’àrids i graves.
La zona compta amb tres centres productors d’aigua de la Société Nationale des Eaux de Cameroun (SNEC): en Yagoua amb 700 m3, Doukoula amb 110 m3 i Maga amb 350 m3.

La Société National d’Electricité (SONEL) distribueix l’energia elèctrica a la regió, on compta amb 21000 d’abonats.

El desenvolupament del Txad com a país productor del petroli, ha contrubuir a amentar la riquesa de la zona.

-Diagnòstic de la situaciò i els causes.

PROBLEMÀTICA DE DESENVOLUPAMENT

Problemes socioculturals

La regió, tant si ens referim a la part camerunesa com a la part del Txad, és una de les zones més deprimides del continent africà. El departament camerunès, per exemple, va ser el menys beneficiat per les repercussions socials dels 22 últims anys de la segona República del Camerun. Això s’explica per la ineficaç capacitat d’influència sobre el poder central, que hauria d’orientar les inversions públiques en funció de la importància de la població, o els deficients programes de cooperació bilateral o multilateral cap a aquesta part del territori. Les contínues guerres civils al Txad, en canvi, explicarien el considerable retard de la resta de la zona. A més, la degradació del medi ambient amenaça fins i tot les condicions d’existència d’aquesta població si no s’adopten les mesures correctives. Aquesta població per majoria agrícola és cada vegada més pobre.

La situació de la dona és, també aquí, un factor preocupant que contribueix a perpetuar l’espiral de la pobresa. Les nenes no tenen gairebé cap possibilitat d’es-tudiar, la majoria d’elles s’ocupa de les tasques domèstiques o treballa al camp. Com a conseqüència, moltes dones són analfabetes, el que els impedeix participar plenament en la vida política i social.

D’altra banda, els pocs nens que reben formació han de desplaçar molts quilòmetres fins a l’escola més propera. A més, els centres escolars són insuficients-tes per atendre la població, provocan¬do una taxa d’analfabetisme entre adults de gairebé el 60%. L’excessiu nombre de alum¬nos a les aules provoca que els de primer i segon cicle d’ensenyament fonamental passin de curs, tot i no arribar al nivell, per deixar lloc als que vénen darrere provocant un fracàs escolar molt alt.
De la mateixa manera, els recursos sanitaris són escassos i estan desigualment repartits, de manera que la cobertura és insuficient en la majoria de zones. Els alts índexs de mor-talitat infantil (233 de cada mil nens moren abans d’arribar als 5 anys), l’insostenible creixement anual de la població, o l’inci¬dencia de la SIDA entre la població adulta, són altres dels molts problemes que afec¬tan a aquesta regió i frenen el seu desenvolupament.

Les condicions climàtiques i el mètode de vida són l’origen de diverses malalties, que és un fre al desenvolupament de la regió i a l’escolarització dels infants i joves. Entre aquestes malalties el més important és el paludisme, malaltia endèmica a la regió. És responsable de la mortalitat maternoinfantile. És la primera causa de mortalitat per als nens menors de 5 anys, arribant a matar un nen cada 30 segons. Les malalties tenen greus conseqüències sobre el creixement de l’infant i el desenvolupament de les seves facultats. La població està afectada per la manca de recursos financers i la insuficiència de les infraestructures mèdiques. El paludisme provoca un retard escolar (dificultat d’aprenentatge) o causa la mediocritat dels resultats escolars. L’anèmia (efecte del paludisme) és una causa important de la mortalitat infantil. A més, quan la mare pateix paludisme durant l’embaràs, el nadó neix abans del terme amb una insuficiència ponderal, que s’associa amb un major risc de mort neonatal i amb un retard del desenvolupament cognoscitiu de l’infant.

D’altra banda, les malalties diarreiques i les vinculades a la manca de l’aigua potable són altres causes de mortalitat dels nens. També influeixen d’una manera negativa sobre l’escolarització dels nens per l’absentisme durant la malaltia.

En resum, les dificultats són múltiples:

– La taxa d’atur és molt elevada.

– Insuficiència de l’accés a la informació per part de la població rural.

– Accés a l’aigua potable: La necessitat de la població en aigua potable no està coberta. A la zona, hi ha una ràtio d’1 pou per 1000 habitants. La taxa mínima fixada per l’estat és d’1 pou per 300 – 500 habitants. Les dones són les més perjudicades, ja que portar l’aigua és una de les seves tasques.

– Accés a l’assistència sanitària: El predomini de les malalties infeccioses és encara fort, malgrat la taxa de boví, que és més de 75%. La insuficiència del personal de salut.
– Educació: Els problemes en el sector de l’educació són, en particular, la insuficiència del personal docent i de les infraestructures, absència del Manuel escolar, marginalització de les nenes.

– Posició de les dones: Les dones tenen la part més gran de les tasques. Han de portar l’aigua de la família, assegurar la cura dels malalts i dels infants, la cura de les nenes a nivell de l’educació. Es considera que la dona està destinada únicament al matrimoni i està exclosa durant la presa de decisió de l’herència.

– Ignorància i falta d’informació cap a les dones, de conceptes indispensables per al bon funcionament i per al benestar social (ignorància dels diferents aspectes de la vida familiar, manca de coneixement amb relació al benestar domèstic, incompliment de les mesures d’higiene que té per conseqüència, una elevada taxa de mortalitat).
– L’escassetat d’oportunitats després de l’escola.

– La fam abans de les noves recol·leccions de collites.

– La baixa alimentació i la mala nutrició dels nens.

– Accés a l’escolarització: La taxa d’subescolarización dels nens és molt elevada. A la zona la implicació dels infants en les tasques domesicas és molt fort i també amb una distribució de tasques desigual entre nens i nenes.

– L’índex d’escolarització és baix: un 74% per a l’ensenyament infantil, primària i bàsica, 1 11.34% per a l’ensenyament secundari general i tècnica. Hi ha una forta pèrdua de nivell escolar entre l’ensenyament primari i la secundària.

Els pares dels nens no són conscients de la importància de l’escolarització. D’altra banda, hi ha una manca d’escoles, encara que quan ha algunes, la distància a recórrer pels nens per anar a l’escola és molt gran. Els recursos humans i materials són insuficients. Els professors són pocs per a un nombre elevat de xicons. En la majoría e casos, no tenen una formació adaptada i estan mal pagats. El programa escolar és inadequat amb l’entorn sociocultural, la cultura local va a contracorrent de la institució escolar, els resultats escolars no són suficients i amb poc o mal impacte sobre el desenvolupament local.

El baix nivell de l’escolarització a la zona genera els efectes següents: Desigualtat de gènere (70% de dones analfabetes); exclusió de la gran majoria de les dones en el debat i la participació ciutadana; exclusió de la gran majoria de les dones de les activitats econòmiques dels sectors moderns i de la presa de decisions en el si de la societat; falta de fonament per a l’enlairament d’activitats de desenvolupament i de millora de les condicions de vida de la comunitat humana; èxode de la població.
S’identifiquen com a causes de la baixa taxa d’escolarització dels factors següents: Falta de concertació i organització comunitària per al desenvolupament socioeconòmic a la Vall del Logone; dèficit crònic d’institucions escolars, en quantitat i qualitat a la regió; pes de la mentalitat tradicional que limita l’accés de les nenes a l’escolarització primària; deficient concertació a la regió, entre les escasses institucions de cooperació al desenvolupament allà implantades; economia de subsistència, amb crisis periòdiques de fam i un estat de pobresa endèmica.

Problemes econòmics

El desenvolupament econòmic de la vall de Logone descansa sobre els sectors productors que són: l’agricultura, la ramaderia i la pesca, els productes es venen en els diferents mercats del territori. La venda de mill, arròs, productes d’horta, bovins, ovelles, cabrum i porcs, pesques, cotó constitueix les fonts de renda per la majoria de les poblacions. No obstant això, les rendes serien més importants si els problemes següents no obstaculitzessin el desenvolupament econòmic de la zona:

– Inexistència del circuit de comercialització ben adaptat,

– absència de fàbrica o de petits unitats de transformació dels productes agrícoles,
– la escassetat existència de les idees d’empreses,

– males qualitats de carreteres, de cobertura telefònica, de ràdio i de televisió que limiten els canvis comercials; una bona part de la producció es ven a Nigèria sense un registre dels ajuntaments i falta de civisme fiscal. La insuficiència de terra cultivable causada per la pèrdua de fertilitat dels sòls sobreexplotats,

– la mala gestió de collites i rendes agrícoles,

– la subexplotació de les algunes zones a alt potencial agrícola al llarg del Logone i de els llacs per arbres fruiters i el cultiu de l’horta.

– L’economia del departament es basa essencialment en el sector primari, els altres sectors són embrionaris o inexistents.

– Baixa renda de les famílies (la renda mitjana anual per agricultor és de 36.000 F CFA, és a dir, 55 € a l’any).

– La forta implicació dels nens en els treballs domèstics i amb una desigualtat entre nenes i nens.

– Vies en mal estat, generen pèrdues econòmiques al productor

– Baixa productivitat i escassa diversificació en la producció agropecuària

– Manca de Programes de Capacitació

– Pèrdua de productes per mal maneig post collita

– Intermediaris que perjudiquen la productivitat

– Falta d’assistència tècnica

– Desconeixement de tècniques de producció

– Preus baixos dels productes agrícoles i alts costos d’insumos

– Modificació climàtica i deteriorament ambiental

– Deficients línies de crèdit i exagerats requisits per accedir a crèdits que permetin dinamitzar la producció o inexistència de crèdits tous

 

Problemes mediambientals

– La degradació del medi ambient amenaça fins i tot les condicions d’existència d’aquesta població si no s’adopten les mesures correctives..

Tot i les diferents mesures adoptades per les autoritats competents, recolzades per la comunitat internacional, se segueix assistint a una explotació “minera” i no renovable dels recursos forestals existents. Això és especialment veritable a la Vall del Logone on, la progressiva destrucció de la vegetació causa una degradació ràpida del medi natural, que es manifesta per fenòmens de desertització que arriben fins al enarenamiento del riu Logone. Aquesta degradació es refereix alhora a la desaparició irreversible de la biodiversitat però també a la pèrdua del potencial de producció de la zona: recursos arbrats, pastures, fertilitat dels sòls, recursos pesquers. Aquests fenòmens contribueixen a l’empobriment general de la població, la qual cosa augmenta encara més la pressió sobre els recursos naturals i és font, sovint, de tensions socials entre les diferents categories de la població. La pressió sobre els recursos arbrats es deu en gran part a les necessitats energètiques de les poblacions. En particular els nuclis urbans que utilitzen més el recurs de fusta-energia són Bongor (20.500 habitants), Yagoua (54.000 hab), Maga (21.600 hab), Maroua (235.000), Guelendeng (42.000) i, sobretot, N’Djamena (794.000 hab). El consum global en fusta-energia de la capital txadiana s’estimava el 2001 a 720.000 m3 (font: AEDE 2003). Està en progressiu augment o causa de l’augment demogràfic o causa del pas progressiu de les llars de la fusta al carbó. La zona d’intervenció (numerat txadià) que és entre 150 i 250 km de distància de la capital, es considera com a zona de reserva per al subministrament de la capital durant les properes dècades. No obstant això, en una recent visita al Departament de Kabbia, al sud de Bongor, si es va constatar que algunes terres disposen efectivament d’un potencial no menyspreable de recursos forestals, tot indica també que la carbonització a objectiu comercial ja guanya els cantons Gamado i Holloom, que amb tot bastant es retrocedeixen. El mateix fenomen preval al Camerun al maig Danay on amb tota la comercialització del carbó està fora de la llei.

L’avaluació de la zona (FAO 2005) posa de manifest que més del 70% dels recursos forestals existents són de segon ordre, dada que demostra la degradació de la regió. Altres dades facilitades per organismes oficials amb competències mediambientals, mostren com més del 80% dels boscos a preservar són utilitzats com a font de matèria primera (energètica i material per a la construcció); en aquesta zona, l’energia procedent de biomassa constitueix gairebé l’única alternativa. La massa forestal està en clar retrocés; el treball molest de la recerca de fusta, tradicionalment suportat per sectors vulnerables de la població (nens i dones), és cada vegada més difícil i es torna en contra de la seva pròpia integració social.

En definitiva, sota els efectes combinats de la tala indiscriminada d’arbres, les rompudes agrícoles, les pastures per al bestiar i de la contumaç sequera, vam assistir a una considerable reducció del potencial de desenvolupament de la zona. Evidentment, assistim a un fet que perjudica a mitjà i llarg termini a l’equilibri necessitats / recursos; així com, a un retrocés de la massa vegetal, que perjudica el clima en general i el règim hidrològic i l’erosió dels sòls en particular. Això és especialment dramàtic a la Vall del Logone on el progressiu deteriorament forestal provoca la sedimentació del riu Logone i els seus afluents i la disminució de la capa freàtica. El que comporta la construcció de pous i perforacions d’aigua cada

vegada més profundes. Davant d’aquests fenòmens, les autoritats públiques poc poden fer més que l’elaboració de mesures legislatives, com la llei camerunesa n ° 94 01 de 20/1994 que tracta sobre el règim de boscos, fauna i pesca, els principals comesos s’orienten cap a l’adaptació i la repoblació forestal; també el PNDP (Programa Nacional de Desenvolupament Participatiu) la objectiu principal és la sensibilització de les poblacions en la gestió sostenible dels recursos forestals, en particular, per la creació del bosc comunitari i s’insereix en l’estratègia de lluita contra la pobresa.

Problemes infraestructurals

El mal estat de les infraestructures bàsiques i la seva carrencia planteja un problema greu del desenvolupament socioeconòmic de la Vall del Logone. Hem notat els problemos següents:

– La xarxa viària són en males condicions i sense manteniment que impedeixin el desenvolupament social i econòmic.

– Insuficients serveis bàsics

– La deficient infraestrutura i equipament mínim requerit

– Les males condicions d’infraestructura i equipimiento de la salut. La infraestructura sanitària sense cobertura en qualitat i quantitat.

– L’alt índex de necessitats bàsiques insatisfetes

– La insuficiència de les infraestructures escolars de l’ensenyament primari

– Les infraestructures són precàries i insuficients

Problemes institucionals

Tot i la importància de la funció de les institucions per garantir la seguretat alimentària, lluitar contra la pobresa i promoure el desenvolupament dels recursos humans i naturals, hi ha moltes debilitats a tenir en compte:

– Els serveis descentralitzats de l’estat perceben en la majoria cas un fons insuficient que no permet de dur a terme les seves activitats. A més, s’afegeix la lentitud administrativa.
– Les organitzacions de la societat civil i els projectes iniciats per l’estat tenen un volum de les activitats insuficients per garantir les millor és condicions de vida a la població. A més no hi ha un marc de concertación que permite a las organizaciones de poner en marxa les sinergies i d’harmonitzar els seus mètodes d’intervenció a la Vall del Logone.
– Els ajuntaments van fer una inversió sobre el terreny però només per fer una campanya de les futures eleccions. No existeix un sistema de planificació segons les necessitats dels habitants dels municipis. Tot i les experiències del personal dels ajuntaments, hi ha una insuficiència de competència per fer una planificació, la concepció d’obra, la preparació dels documents tècnics, el control i seguiment de l’execució de les activitats sobre el terreny.

– Les autoritats administratives i tradicionals no fan esforços per combatre el bandolerisme. La col·laboració és feble sobre la gestió dels recursos (aigua, sòl i pastura) i dels conflictes lligats amb els límits dels territoris.
– La insuficiència de les organitzacions de suport al desenvolupament (públiques, privades, laiques o confessionals).

– La insuficient finançament per a les activitats generadores de renda i suport a les activitats comunitàries.

– La insuficiència del personal tècnic sanitari

– La poca implicació de les administracions locals

– Les mancances en finançament, seguiment i avaluació de les escoles per l’administració.
– Inexistència d’un sistema apropiat de finançament de les infraestructures bàsiques i del manteniment de les carreteres; inadequació del sistema de finançament de la producció (agrícola, animal i piscícola) i de comercialització dels productes; insuficiència de comunicació i d’informació dins la població, absència de planificació concertada i d’un marc de concertació dels actors per harmonitzar i orientar les intervencions del desenvolupament.

AMENACES A LA VALL DE L’LOGONE

Dins les amenaces, podem citar: el canvi climàtic causat per les accions dels éssers humans; política d’espera del comunicat de la població i; la degradació del medi ambient amenaça fins i tot les condicions d’existència d’aquesta població si no se adoptan las medidas correctivas. Además las condiciones climatologías extremas desfavorecen la escolarización.

A pesar de las distintas medidas adoptadas por las autoridades competentes respaldadas por la comunidad internacional, se sigue asistiendo a una explotación “minera” y no renovable de los recursos forestales existentes. Este fenómeno causa una degradació ràpida del medi natural, que es manifesta per la desertificació que arriben fins al enarenamiento del riu Logone. Aquesta degradació es refereix alhora a la desaparició irreversible de la biodiversitat però també a la pèrdua del potencial de producció de la zona: recursos arbrats, pastures, fertilitat dels sòls, recursos pesquers.
Assistim a un fet que perjudica a mitjà i llarg termini a l’equilibri necessitats / recursos; així com, a un retrocés de la massa vegetal, que perjudica el clima en general i el règim hidrològic i l’erosió dels sòls en particular. Això és especialment dramàtic a la Vall del Logone on el progressiu deteriorament forestal provoca la sedimentació del riu Logone i els seus afluents i la disminució de la capa freàtica. El que comporta la construcció de pous i perforacions d’aigua cada vegada més profundes.

AQUEST projecte, pretèn incidir sobre dues factors determinants per a Millorar la calidad de vida de les persones i la calidad de l’educació. El Comportament de les familias i els comunidades envers l’escola, la pedagogia adaptada al medi i la salut.
1.- La mobilització de les familias és un factor clau de l’Èxit. Les Campanyes d’informació i Sensibilització Dirigides a promoure 01:00 consciència sobre l’educació, en particular de les xiquetes. Aixi calç involucrar els familias al Seguiment dels estudis i dels progressos dels Fills.

2.- Els i els mestres, aquestos tinença 1 paper clau en dos sentits, a més de per descomptat paper que fa la calidad de l’ensenyament. En primer lloc, paper que fa a la motivació de l’alumne per tornar a l’escola al dia següent, i en Segon lloc paper que fa a la influència en els relacions entre família i escola o família i xiquets.

La formació ALS mestres és centrarà en:

  1. a) El procés docent;
  2. b) A els models organitzatius;
  3. c) La gestió i animació de les classes.
  4. d) Els Capacitat dels nens i nenes
  5. e) La Utilització dels recursos i dels manuals
  6. f) A els estereotips sexistes instal·lats a la societat

 

  1. OBJECTIUS I RESULTATS ESPERATS DEL PROJECTE

-Objectius.

 

Objectiu General:
Reduït l’atur dels joves del Departament de Maig Danay amb una competitivitat adequada al mercat laboral

IOV: Al final del projecte, els joves de Yagoua augmenten el seu nivell de qualificació professional i són competitius en el mercat laboral amb un mínim de 50% de joves que accedeixen a una ocupació estable i digne

Hipòtesi: Consens entre els diferents actors: govern local, ajuntament, ONGD, organitzacions locals de desenvolupament i APEE.

Objectiu específic:
Assegurada una disponibilitat de 120 fuster, paletes i agricultors qualificats anualment en el mercat laboral de Yagoua i de la regió de l’Extrem Nord del Camerun

IOV: Al final del projecte, l’escola-taller CFEM de Yagoua funciona al lloc apropiat i equipat convenientment, amb dos mestres impartint classes adequadament i formant a 40 alumnes paletes qualificats i completivos en el mercat laboral de la regió de l’Extrem Nord o nacional anualment sota la supervisió de la APEE.
Hipòtesi: L’aprovisionament en ciment a Figuil (la fàbrica, situada al nord Camerun), funciona normalment al llarg de l’any.

-Resultats esperats.

 

Resultat 1: Es subministra el CFEM en materials de formació en fusteria, obra i agricultura
IOV.1: Al final del projecte, el CFEM disposa dels materials de formació adequats de fusteria, obra i agricultura

Hipòtesi: Les empreses subministradores respecten els terminis definits

Resultat 2: Es formen a 120 joves fusters, paletes i pagesos anualment
IOV.2: Al final del projecte, 40 joves estan rebent una formació adequada en cadascuna de les 3 formacions

Hipòtesi: Els pares i mares d’alumnes segueixen sent conscients sobre la qüestió de la formació professional dels nens, en un ambient tan tradicional.

 

  1. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

-Accions de seguiment previstes.

A0.1: Reunions informatives i signatura de compromisos de totes les parts implicades.

 

En aquestes reunions participaran el Coordinador de Globalmon Camerun i el técnic, el Director del CFEMde Yagoua, un representant de la delegació de formacio profesional del Departament de de Mayo Danay (Camerun), i representants de les Associacions de pares i mares d’alumnes.

 

Activitats Resultat 1:

A.1.1 Subministrar el CFEM en materials de formació de fusteria

El coordinador d’Globalmon Camerun i el Tècnic, junt amb el director del CFEM de Yagoua, suminstran els materials necessaris per als tallers.

A.1.2 Subministrar el CFEM en materials de formació de paleta

El coordinador de Globalmon Camerun i el tècnic, junt amb el Director del CFEM de Yagoua, suminstren els materials necessari per als tallers
A.1.3 Subministrar el CFEM en materials de formació d’agricultura

El coordinador de Globalmon Camerun i el tècnic, junt amb el Director del CFEM de Yagoua, suminstren els materials necessari per als tallers

 

Activitats Resultat 2:

A.2.1 Organitzar i fer cursos de formació teòrica i pràctica

Tres tècnics del CFEM, s’encarreguessin de donar cursos dels mòduls de fusteria, obra i Agropecuria. En primer lloc es tractés de cursos teòrics a les classes, depues els alumnes treballaran les practiques en els tallers per als de la fusteria i albanilera. Però els dels mòduls agropecuaris faran els treballs en els camps de la granja-escola

 

A.2.2 Organitzar i realitzar pràctiques sobre el terreny

Tots els alumnes se’n van de practiques en el 2n any de classes. Així cada alumne estarà treballant sobre el terreny amb els fusters, paletes i agricultors experimentats. Els 3 tècnics profesiores faran el seguiment perquè tots els alumnes puguin aprofitar de les seves pràctiques d’una forma optimitzada.

 

El coordinador de Globalmon Camerun i el Tècnic, realitzaran un seguiment de totes les activitats, mitjançant un diari, i cada tres mesos emetrán un informe de seguiment. Globalmon, estaran com és habitual en contacte continu a través de Internet i telèfon.

 

Des de Globalmon es realitzarà un control del pressupost, a més de la recopilació de informes de seguiment.

La coordinadora de Globalmon, amb els informes de seguiment, les informacions arreplegades sobre el terreny, les factures de les despeses del projecte i altres documentacions, realitzarà el informe final i econòmic del projecte.

 

-Indicadors d’avaluació i fonts de verificació.

 

Indicadors del grau de consecució dels resultats:

Indicadors de resultat 1

Al final del projecte, el CFEM disposa dels materials de formació adequats de fusteria, obra i agricultura

 

Indicadors de resultat 2

Al final del projecte, 40 joves estan rebent una formació adequada en cadascuna de les 3 formacions

 

Fonts de verificació dels indicadors:

 

Fonts de verificació de resultats

 

  • Factures dels materials
  • Llistats d’assistència
  • Informes de seguiment
  • Contrats de treball
  • Informes trimestrals
  • Memòria fotogràfica de les activitats
  • Informe de la delegació de formacio profesional de Mayo-Danay
  • Informe final del projecte

Breu descripció del projecte.

A las puertas del centro

Aquest projecte planteja un objectiu general de reducció de l’atur dels joves del Departament de Maig Danay amb una competitivitat adequada al mercat laboral. A curt termini aquesta acció assegurés una disponibilitat de fusters, paletes i agricultors qualificats al mercat laboral de Yagoua. Per assolir aquest objectiu es tracta:

– En primer lloc  subministrar al CFEM en materials de formació en fusteria, obra i agricultura
– En segon lloc de formar 40 joves en cada una de les 3 formacions anualment.

-Sector d’actuació i àmbit prioritari en què s’emmarca el projecte.

D’acord amb els Objectius del Mil·leni i amb el Plà Estratègic de Globalmon 2011-2020 aquest projecte respón al Plà de desenvolupament local per a la Vall del Logone.

Respecte al Plà Estratègic de Globalmon, el projecte respon a la meta 3 de la primera linea estratègica (Cooperació per al desenvolupament), disenyar una linea de cooperació en la que l’educació siga l’element dinamitzador dels proyectes de desenvolupament. I en concret aquest projecte desenvolupa l’objectiu estratègic primer, O1.LE 6 Identificar i desenvolupar porjectes de desenvolupament local (…)mitjançant l’educació formal i no formal, el recolzament a la cultura, recolzament a la salut, higiene, salut preventiva, aigua potable, alimentació equilibrada (…). El resultat de les accions impulsades en aquest sentit serà Aconseguir que l’educació siga l’element clau generador de desenvolupament.

Respecte al Objetius del Mil·leni, el projecte està fonamentat en 4 objectius. En primer lloc pesegueix l’objetiu 2 Aconseguir l’ensenyament primari universal. En segon lloc persegueix a través de la campanya de higiene, salubritat i prevevenció d’enfemetats, l’objectiu numero 4, Reduir la mortalitat infantil dels menors de 5 anys. En tercer lloc, es perseguiex a traves de la campanya se sensibilització centrada en l’escolarització de les xiquetes, l’objetiu numero 3, Promoure la igualtat entre els sexes. I per últim totes aquestes accions tenen un objectiu en comú que és l’ODM 1 Erradicar la pobressa extrema i la fam.

Durada prevista del projecte. Data d’inici i data de finalització. Fases d’execució. Cronograma d’execució.

El projecte es realitzarà per una durada de 12 mesos i pretén incidir sobre múltiples factors que creiem determinants perquè els nens i nenes es formin adequadament a la Vall del Logone (Nord-Camerun), amb la perspectiva d’integrar les escoles en el seu entorn soci -econòmic i cultural. S’espera d’aquesta manera a aconseguir una millor adaptació i eficàcia del sistema educatiu en aquesta zona, que repercutirà en una millora de les condicions de vida dels seus habitants.

Viabilitat econòmica, tècnica i mediambiental del projecte.

La viabilitat d’aquest projecte està avalada en primer lloc pel fet que es tracta d’una intervenció integrada en les prioritats dels governs de Camerun i Txad,  els actors de desenvolupament dels departaments de Mayo Danay (extrem nord de Camerun) i  de Mayo Kebby (sud de Txad), els polítics de la regió i les entitats de desenvolupament. I els actors internacionals de desenvolupament que operen en la regió (UNICEF, PNUD, BM, FAO etc, amb els que la contrapart Sana Logone ha tingut ocasió de colaborar en moltes ocasions).A més de perseguir la contribució a aconseguir diferents Objectius del Mil·leni.

El compromís dels diferents col·lectius i entitats que participen en el Programa d’Escolarització Primària Universal de la Vall del Logone 2006-2020, impulsat per Globalmon i Globalmon Camerún, dona un suport importantíssim a la consecució dels objectius d’aquest projecte. Aquestos són, les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de primària (APPEs), Ongd local Globalmon Camerún, Ongd internacional ACRA, Peace Corps, Ajuntaments de Yagoua, Bongor,  de Gandia i d’Ontinyent, organismes internacional de desenvolupament internacional (DED, GTZ, etc).

El compromís de Globalmon amb la Vall del Logone i la relació de projectes desenvolupats en aquest territori junt a Globalmon Camerún, asseguren la viabilitat del projecte.

Quant a la viabilitat econòmica del projecte, aquesta està assegurada en tant que, tots els recursos i instruments previstos s’hi troben a la Vall del Logone. El pressupost del projecte s’ha realitzat d’acord amb els preus de mercat actuals i reals de la zona. Tots els actors implicats al projecte s’han compromès a realitzar les aportacions econòmiques que s’han fixat al pressupost final, havent garantit la disponibilitat de les mateixes.

La viabilitat tècnica del projecte està avalada pel nivell de preparació i experiència en projectes similars en la zona, l’equip de Globalmon i l’equip de Globalmon Camerún. Amb dues organitzacións col·laboren conjuntament en la Vall del Logone desprès de 10 anys, el que ens atorga un coneixement exhaustiu del territori i dels habitants.

Aquest projecte està plantejat d’acord amb el context en el que es desenvoluparà i amb la participació del beneficiaris en el diagnòstic de les necessitats i problemàtiques i posteriorment en la identificació de solucions.

Cal remarcar, un altre factor que assegura la viabilitat del projecte, i es la participació directa i a més econòmica del Centre Cultural de la Vall del Logone, institució que Globalmon i Globalmon Camerún han contribuït a crear, i que amb els anys, està erigint-se con un vertader centre de creació, formació, preservació de la cultura local i espai de referència i de debat per als agents locals i de desenvolupament de la zona.

Respecte a la  viabilitat mediambiental del projecte, aquest no presenta cap aspecte negatiu.

Participació dels beneficiaris: criteris de selecció, nombre de beneficiaris i la participació d’aquests en les diverses fases del projecte.

Els beneficiaris directes d’aquest projecte de desenvolupament són:

– 120 joves de Yagoua a l’any, que es formessin en fusteria, obra i agricultura
– Un (1) APEE (Associació de Pares i Professors d’Alumnes), que té aproximadament 25 membres.

– sis (6) professors

Els beneficiaris indirectes d’aquest projecte és la comunitat de Yagoua (65.000 habitants aproximadament: 2.550 dones i 2.450 homes).

El criteri de selecció del poblat de Yagoua, per a la creació d’aquest centre de formació professional, està determinat per:

  1. a) la zona geogràfica d’intervenció de SANA Logone: poblacions de la Vall del Logone (Massa, Mousgoum, mousey, Toupouri, etc.), Yagoua és la capital d’aquesta prefectura
    b) Les actuacions s’elaboren en resposta a les necessitats expressades de la població local. El poblat ha d’haver participat activament en l’elaboració d’aquesta actuació; és el cas de Yagoua.
  2. c) Els grups beneficiaris es comprometen a rebre la formació adequada per assegurar l’èxit de les actuacions de desenvolupament. Yagoua ha participat, amb resultats satisfactoris, en aquest procés de formació
  3. d) La comunitat beneficiària ha de trobar-se en un sector prioritari definit per concertació entre els diferents actors locals: la població demandant, els responsables administratius locals (del desenvolupament agrícola, de la salut, dels assumptes socials, de l’educació, etc.). Yagoua respon als criteris de sector prioritari.
    e) El poblat o el barri beneficiari posa a disposició del projecte un terreny adequat on ubicar el centre de formació. L’Ajuntament de Yagoua, les autoritats tradicionals, les autoritats administratives i en concret la Delegació de la formació professional de la prefectura de Maig Danay han donat el seu suport i col·laboració a aquest projecte d’escola, oferint els seus serveis propis (més concretament l’Associació de Pares d’Alumnes, col·laboren en la construcció del centre de formació, com especifica el desglossament de les despeses, i participa en les tasques de manteniment dels edificis (treballs de neteja i manteniment dels recintes del centre de formació, etc.).i Globalmon, 2011)
ACTIVIDADESFINANCIADORMeses
12345678       9101112
A.1.1 Subministrar el CFEM en materials de formació de fusteria       Ajuntament d’Ontinyent     Globalmon APEEs  
A.1.2 Subministrar el CFEM en materials de formació de paleta       Ajuntament d’Ontinyent     Globalmon APEEs  
A.1.3 Subministrar el CFEM en materials de formació d’agriculturaAjuntament d’Ontinyent     Globalmon APEEs  
A.2.1 Organitzar i fer cursos de formació teòrica i pràctica       Ajuntament d’Ontinyent     Globalmon APEEs  
A.2.2 Organitzar i realitzar pràctiques sobre el terreny       Ajuntament d’Ontinyent     Globalmon APEEs  

-Cost total del projecte.

11.355,15 €

-Pressupost detallat per partides i activitats.

PARTIDESCOST TOTALAITO. ONTINYENTGLOBALMONGlobalmon CamerunCFEMTOTAL
1. Equipaments, materials i subministraments3 900,55€3 900,55€3 900,55€
      2. Personal Local 4 817,39€762,25€823,22€1 585,47€1 646,45€4 817,39€
3. Personal en seu2 300,00€2 300,00€2 300,00€
4. Costs indirectes de la entitat sol·licitant200€200€200€
5.  Costs indirectes contrapart local137,20€137,20€137,20€
      Total 11.355,15€5.000€3.123,22€1 585,47€1 646,45€11.355,15€

Pla de finançament previst, identificant les quantitats i entitats que faran aportacions al projecte (pendent de sol·licitud, sol·licitades pendents de resolució i/o concedides). Aportació de la contrapart local i de la mateixa ONGD.

Finançament sol·licitat a l’Ajuntament d’Ontinyent.

Centro de formación CFEM donde se ha realizado la formación y preparación de los jóvenes profesores
    FINANÇADOR     IMPORTE     ESTAT     %
      Ajuntament. Ontinyent       5.000€       Sol·licitat       44,03%
      Globalmon       2.879,31€       Disponible       25,36%
      Globalmon Cameroun       1.829,39€       Disponible       16,11%
      CFEM       1.646,45€       Disponible       14,50%
      Total       11.355,15€       100%