Construcció d’un Centre Cultural i Museu de la Vall del Logone, a Yagoua · Camerun.
Últim módul del museu. (Projecte co-finançat per l’Ajuntament d’Ontinyent 
any 2016)
El present projecte és una intervenció integrada en el Projecte integral de Construcció i equipament de Centre Cultural i Museu de la Vall del Logone (edavant CCY), ubicat a Yagoua, capital de la Vall del Logone de Camerun, i d’acord amb la linea estratégica de Globalmon, Art Cultura i Desenvolupament.
Es tracta de construir i adequar l’últim modul o annex que conforma tota l’edificació prevista.
El CCY ja s’ha convertit un espai de trobada, de creativitat, d’estudi, de formació i de intercanvi per a tots i totes les habitants de la Vall del Logone.
En aquest centre, es on Globalmon, gracies al finaçament de l’Ajuntament d’Ontinyent ha desenvolupat els tallers de formació complementaria i de capacitació als i les mestres de primaria.
El projecte intergral del CCY, respon al repte de que la cultura, en totes les seves expressions i manifestacions, alberga l’eperit, les tradicions, les arrels i la historia d’un territori i de les persones que l’ahiten. Per això es deu preservar , conservar i potenciar, per aconseguir la pervivència en el temps, l’arraigament dels pobles que la poseixen i tambè i molt important com a mecanisme de cohesió social i de desenvolupament local d’un territori i d’una societat.
D’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible –Agenda 2030 i amb el Plà Estratègic de Globalmon 2011-2016 aquest projecte respón al Plà de desenvolupament local per a la Vall del Logone.
Respecte al Plà Estratègic de Globalmon, el projecte respon a la Linea Estratégica 8. Cultura als Objectius 2 i 3, O2.L3 Contribuir al desarrollo de los pueblos a través de la cultura. O3.L3 Contribuir a la cohesión social a través de acciones de sensibilización en los ámbitos de la diversidad cultural y el respeto a las personas y sus culturas .
Respecte al Objetius de Desenvolupament Sostenible , el projecte està contribueix a la consecució de l’ Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles, concretament la meta 11.4 Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.
El projecte ha tingut una durada de 6 messos, tenint com a data d’inici juny de 2016, i d’acord amb la clausula de la convocatoria en que el projecte va estar finalitzat durant l’any 2016.
| Semestre | ||||
| mesos | 1 i 2 | 3 i 4 | 5 i 6 | |
| ACTIVITATS | FINANCIADOR | |||
| A0.1: Reunions informatives i signatura de compromisos de totes les parts implicades. | ||||
| Activitats Resultat 1:
A.1.1. Contractació equip obra |
Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY
|
|||
| A.1.2 Compra de materials i reserva de ciment | Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY |
|||
| A.1.3 execució de les obres | Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY |
|||
| A.1.4 Instal·lació elèctrica | Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY |
|||
| A.1.5 Viatge de seguiment, supervisió de la execució del projecte
|
Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY |
|||
| A.1.6 Informe final del projecte | Aito Ontinyent, Globalmon
Sana Logone CCY |
|||
 |
 |
 |
|---|---|---|
 |
 |
 |
Pressupost detallat per partides i activitats
| PARTIDES | COST TOTAL | AITO. ONTINYENT | GLOBALMON | CENTRE CULRURAL | SANA LOGONE | TOTAL |
| 1.Infraestructures i construcció | 5.074,11€ | 4.000€ | – | 1.074,11€ | – | 5.074,11€ |
|
2. Equips, materials i suministres |
2.089,04€ | – | 1.900€ | 189€ | – | 2.089,04€ |
| 3. Personal local | 1.006,16€ | 500€ | – | – | 506,16 | 1.006,16€ |
| 4. Personal en seu | 1.194€ | 500€ | 694€ | – | – | 1.194€ |
| 5. Costos indirectes solicitant | 300€ | – | 300€ | – | – | 300€ |
| 5. Costs indirectes contrapart local | 200€ | – | – | 200€ | – | 200€ |
|
Total |
9.863,31€ | 5.000€ | 2.894€ | 1.463,15€ | 506,16€ | 9.863,31€ |
Finançament solicitat a l’Ajuntament d’Ontinyent
|
FINANÇADOR |
IMPORTE |
ESTAT |
% |
|
Ajuntament. Ontinyent |
5.000€ |
Sol·licitat |
50,69% |
|
Globalmon |
2.894€ |
Disponible |
29,34% |
|
Sana Logone |
1463,15€ |
Disponible |
14,83% |
| Centre Cultural i Ecomuseu de la Vall del Logone |
506,16€ |
Disponible |
5,13% |
|
Total |
9863,31€ |
100% |
Viabilitat económica i mediambiental del projecte
Aquest projecte s’inserta en el Plà de Desenvolupament Local, àrea de cultura i desenvolupament del municipi de Yagoua, capital del Departament de Mayo-Danay, en la Província Extrem Nord de Camerun i compta amb el suport del municipi de Bongor, capital de la Província de Mayo Kebby, en el sud de Txad. Els Departaments formen la Vall del Logone. En primer lloc, com ja hem dit més a dalt, el projecte, es va gestar fa més de 7 anys, , amb l’acord de les autoritats locals i amb la participació i col·laboració directa de diferents ONGs internacionals (Globalmon Espanya, ACCRA Italia, Sana Logone Camerun i Txad) i les associacions civils de la zona.
La present intervenció és la culminació d’unes obres iniciades en 2009. Els terrenys van ser cedits per l’alcaldia de Yagoua, i en aquests moments, ja esta construïda tota l’edificació a falta de l’ultim mòdul que conforma el museu.
En l’actualitat, el Centre Cultural i Museu de la Vall del Logone, compta amb un Plà de Desenvolupament de Activitats[1] per al centre, elaborat i acordat pels diferents agents implicats i promotors de la iniciativa, que ha començat a implementar-se, des del moment en que es va construir el primer edifici. És a dir, el CCY esta en marxa des de fa uns anys i a mesura que va completant-se l’obra va ampliant-se l’oferta cultural, educativa i museística. Aquest plà, compta amb la distribució dels espais i continguts, un organigrama de gestió, un plà d’actgivitats i altres detllas que conformen l’estratégia integral de funcionament del CCY.
Durant l’última dècada, Camerun ha experimentat molts canvis, i encara que continua sent un dels països menys avançats del mon (Camerun ocupa el lloc 153 de l’Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, any 2015). Les autoritats locals, les ONG’s i la comunitat Internacional a través de les agencies de desenvolupament han realitzat un gran esforç per millorar les dades de desenvolupament social i econòmic. Aquest esforç s’ha vist mermat i perjudicat pel conflicte generat per la banda terrorista Boko Haram , al nord del pais a la frontera amb Nigeria, però desde novembre de 2015, el conflicte ha disminuït, en el que afecta a Camerun quasi ha desaparegut i la situació està millorant de mica en mica.
En concret en la Vall del Logone, en la Vall del Logone, de la mà de les autoritats locals (tot i que siga a nivell de recolzament en autorització o cessió de terrenys ib no en diners directament), les ongs internacionals i altres actors, n’hi hagut un augment del garu d’escolarització dels joves, factor que afavoreix l’augment de l’interés pel coneixement i la cultura. No existeix a la Vall del Logone, una infraestructura que a més de preservar i promoure la cultura autòctona, ofereixca els recursos necessaris per al coneixement i l’estudi de tantes altres disciplines. El Centre Cultural aspira a convertir-se en el lloc de referència per a reunions, compta ja amb una biblioteca i una sala d’informàtica (incompleta però ja en funcionament) i altres recursos, per tal que ela habitants de la Vall del Logone tinguen accés al coneixement i a la tecnologia necessària per al desenvolupament en el segle XXI.
La viabilitat d’aquest projecte està avalada en primer lloc pel fet que es tracta d’una intervenció integrada en les prioritats dels governs de Camerun i Txad, els actors de desenvolupament dels departaments de Mayo Danay (extrem nord de Camerun) i de Mayo Kebby (sud de Txad), els polítics de la regió i les entitats de desenvolupament. I els actors internacionals de desenvolupament que operen en la regió (UNICEF, PNUD, BM, FAO etc, amb els que la contrapart Sana Logone ha tingut ocasió de col·laborar en moltes ocasions).A més de perseguir la contribució a aconseguir diferents Objectius de Desenvolupament sostenible.
El projecte és viable ja que s’ha demostrat el interès i l’ utilitat del mateix, en tant que es tracta de l’ultima fase de la infraestructura i tot el que ja s’ha construït, esta en funcionament i amb una gran acollida per part de la població. La demanda d’activitats en centre no para d’augmentar i l’oferta també
En tercer lloc, existeix una demanda social d’un espai per al coneixement i l’estudi a més de per a la promoció i la conservació de la cultura.
Factors socio-econòmics.
Ës una constatació universal, que el coneixement i la cultura son factors clau i condicions imprescindibles per al Desenvolupament d’una societat (desenvolupament poli´tic, cultural, econòmic, social i en tots els apsectes que conformen una societat). El CCY, a més de aspirar a convertirse en un centre de referencia de estudi i promoció de la cultiura local, centre de formació a joves i adults, centre cultural i de reunió de colectius, tambè serà un punt de referencia i atracció per al turisme i un bon marc i suport per tot tipus d’activitat generadora de renta.
Quant a la viabilitat econòmica del projecte, aquesta està assegurada en tant que, tots els recursos i instruments previstos s’hi troben a la Vall del Logone. El pressupost del projecte s’ha realitzat d’acord amb els preus de mercat actuals i reals de la zona. Tots els actors implicats al projecte s’han compromès a realitzar les aportacions econòmiques que s’han fixat al pressupost final, havent garantit la disponibilitat de les mateixes.
Factors técnics.
La viabilitat tècnica del projecte està avalada pel nivell de preparació i experiència en projectes similars en la zona, l’equip de Globalmon i l’equip de Sana Logone. Ambdues organització col·laboren conjuntament en la Vall del Logone desprès de més de 15 anys, el que ens atorga un coneixement exhaustiu del territori i dels habitants.
Aquest projecte està plantejat d’acord amb el context en el que es desenvoluparà i amb la participació del beneficiaris en el diagnòstic de les necessitats i problemàtiques i posteriorment en la identificació de solucions.
Cal remarcar, un altre factor que assegura la viabilitat del projecte, i es la participació directa i a més econòmica del Centre Cultural de la Vall del Logone, institució que Globalmon i Sana Logone han contribuït a crear, i que amb els anys, està erigint-se con un vertader centre de creació, formació, preservació de la cultura local i espai de referència i de debat per als agents locals i de desenvolupament de la zona.
Factors mediambientals
El projecte és respectuós amb el medi, i no comporta risc. El CCY es troba en uns terrenys de l’avinguda principal de Yagoua en els que no s’ha tingut que sacrificar cap espècie animal o vegetal pèr a fer l’obra. A més està previst plantar tota una cerca de Acàcia Senegal (espècie que genera grans quantitats d’oxigen, resistent al medi i a més per la grandària i altura de la copa dona molta ombra) i altres especies autòctones.
Respecte a l’edificació, aquesta està plantejada d’acord amb el context. L’edifici principal i els annexos o mòduls conformen una estructura igual que la els poblats tradicionals massà, en els que l’edifici central, la cabanya central i més gran pertany al “cap” de família o líder local i al voltant d’aquesta van construint les altres llars. Formant quasi un cercle, en el que al centre es on estan els animals i fan vida els familiars. Els poblats de la Vall del Logone, es composen per estructures en cercle formades per cercles familiars.
El projecte tècnic s’ha planificat amb materials durables que es troben a la Vall del Logone, deixant arrere les estructures de fang i fusta, per les de ciment, fusta i ferro. A més el centre ja compta amb una instal·lació d’energia solar, que es preveu siga completada pròximament, respectuosa amb el medi i de gran eficiència energètica. També compta amb una pou d’aigua neta.
Analisi de sostenibilitat
La sostenibilitat del projecte ve avalada per diferents aspectes. En primer lloc el compromís de conservació i promoció expressat pels diferents promotors de la iniciativa, que desprès dels anys continua vigent.
En segon lloc, existeix un registre d’usuaris del centre que tal i com es va acordar en un inici aporten una cuota mensual o cada cop que la seva mermada economia els permet, però el que es més important aquest registre no ha parat de créixer des de que es va obrir el CCY. Amb aquestes aportacions, el centre nutreix un fons per la conservació i reparació de les instal·lacions així com per a la compra de nous materials, per a nodrir el fons bibliotecari (tot i que el gros han sigut donacions) i per a cobrir el jornal den almenys un persona responsable.
En tercer lloc, els experts en el terreny de la cultura, la gestió i promoció cultural que han participat en la promoció d’aquesta iniciativa així com en els diferents moments del procés de construcció, avalen la sostenibilitat del projecte.
En quart lloc, existeix una altra font de recursos que son les donacions en especies o efectiu, de donants del mon de la cultura, l’educació l’empresa privada o fundacions, filantrops etc. Per al manteniment de les instal·lacions, la conservació de la col·lecció artística i altres despeses del centre.
A més el centre podrà beneficiar-se de subvencions públiques i/o privades nominatives per a activitats concretes de promoció de la cultura, de formació , tallers etc.
El Centre Cultural és una institució publica sense ànim de lucre, oberta a tots els habitants de la Vall del Logone i els seus visitants, amb vocació de promoure, incentivar i realitzar activitats culturals per a tota la població.
Participació dels beneficiaris
Aquest és un projecte d’interés general per a tots i totes les habitas de la Vall del Logone. Per tractar-se d’un espai obert, una institució sense ànim de lucre , serà tota la població de la Vall del Logone, població total estimada en 1.600.000 habitants. Tots els tindrà accés al CCY i a participar en les activitats que es programen.
Al estar ubicat en la part Camerunesa de la Vall del Logone, les persones beneficiaries de la iniciativa directament son els joves de entre 14 a 25 anys del Municipi de Yagoua i els poblats de la perifèria , unes 15.000 persones directament.
Recursos técnis i humans
Globalmon posa a disposició del projecte a la coordinadora de projectes de l’entitat, qui realitzarà un seguiment de totes les activitats, la gestió administrativa i el control econòmic d’aquest. A més dos voluntaris de l’area de cooperació per al desenvolupament, recolzaran la tasca de la coordinadora i realitzaran la difusió i publicitat del projecte a la Comunitat Valenciana.
Per altra banda, una persona de l’equip de Globalmon realitzará un viatge a la Vall del Logone, per supervisar sobre el terreny l’execució del projecte. (L’equip de voluntaris, treballadors i resposables de Globalmon realitza almenys 3 viatges a l’any a la Vall del Logone, per tal de fer els diferents seguiments, evaluacións, diagnostics i altres tasques sobre el terreny).
Globalmon posa a disposició del projecte, els recursos humans necessaris per a la gestió del mateix, el seguiment executiu i econòmic i l’avaluació i informe final.
Coordinació, control econòmic i gestió administrativa: Júlia Ballester Masip
Personal voluntari: Berta Navarro i Juan Luis Faus Cucart.
Sana Logone posa a disposició del projecte, a tot el seu equip de tècnics i animadors, així com, un cotxe i dues motos per als desplaçaments.
Sana Logone posa a disposició del projecte el personal format i amb experiència de la pròpia entitat, i serà la responsable de la execució i implementació.
Coordinador del projecte: Ahmadou Wadiri (personal remunerat, Camerun)
Tonino Melis: Director del Centre Cultural de Yagoua, formador de formadors (especialista en cultura massa)
Impacte de gènere atenent a les necessitats detectades de les dones
En primer lloc, destacar, la prioritat que atorga a Globalmon a la qüestió de gènere, que es té present a tots els plans, programes, projectes i activitats que empren aquesta entitat.
Donada la situació de desigualtat que existeix entre els habitants de la Vall del Logone, Globalmon i Sana Logone, han tingut molt en compte aquest col·lectiu sempre en qualsevol acció impulsada, i han tractat de treballar d’una manera constructiva i model envers la societat quant a les dones.
Les dones a la Vall del Logone com en molts altres territoris del mon, suporten més carregues i responsabilitat que els homes però no tenen ni poden accedir a la presa de decisions més enllà de qüestions petites i domestiques del dia a dia.
Son les dones les encarregades de cuidar, alimentar i educar el nens, de treballar les terres i recol·lectar la producció, així com fer-se càrrec dels majors de la família i de totes les tasques pròpies d’una casa. Però les decisions, sobre si els nens o nenes segueixen anant a l’escola o la deixen, en que invertir els pocs estalvis que té la família, o si continuar endavant amb un embaràs no desitjat o que posa en perill la pròpia salut de la dona, no són de la seva incumbència i pertanyen als marits, pare o germà. Sovint, es la dona el pilar principal de la casa i qui aporta els recursos econòmics però no té cap poder sobre els mateixos.
Actitud de les autoritats locals
Les autoritas locals, recolzen les accions de Globalmon i de Sana Logone, en tant que participen dels estudis i de la presa de decisions sobre el projectes, desde que aquestes dues organitzacions van començar a realitzar intervencions en la zona.
Descripció del context social, politic, cultural i ec´onómic del país
La Vall del Logone està situada al centre del continet africà i la seva extensió abarca dos països. Pel nord, ocupa la zona Sud est de Txad, la Prefectura de Mayo Kebbi amb la capital a Bongor. Pel sud de la Vall, el territori ocupa el Nord de Camerun, la Província anomenada Extrem Nord, Departament de Mayo Danay amb la capital a Yagoua. EL conjunt forma una superfície al voltat del riu Logone de 15.000km² i més de un milió i mig d’habitants.
Població: La població total d’aquesta regió s’estima en 1600 000 habitants sent el 51,7% dones. Les ètnies dominants son: Masa, Mousgoum, Tupuri, Moussey, Peulh, Kanuri, Kera, Sara y Árabe Choa. Totes elles s’han dedicat tradicionalment a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el comerç local. Totes aquestes activitats avui dia s’han convertit en tasques complicades i la producció cada cop més es redueix, convertint-se en una producció d’autosuficiència segons la temporada del l’any i clarament insuficient durant l’estació de pluges..
Cultura: La ètnia majoritària de la zona es la massa, que al igual que les altres, utilitza la transmissió oral com a vehicle de subsistència i educació dels petits.
Així i tot cada cop la cultura tradicional va reduint-se, degut a la ingerència del cristianismes i l’èxode rural cap a les ciutats per la situació de pobresa extrema que es pateix al medi rural. La població de majoria musulmana tot i que hi ha una importat presencia de cristians, combinen aquestes religions amb les tradicions de les religions animistes de la zona.
L’índex d’analfabetisme és molt elevat, sobre tot entre les dones, que abandonen l’escola molt prematurament. Així i tot entre els homes és un nombre molt reduït 15% el que arriba als estudis superiors. La majoria ho deixen abans, per falta de recursos o una absència total de motivació i expectatives de futur. L’atur entre la població jove és molt elevat.
Educació i escolarització: La taxa d’escolarització primària no arriba al 70% de la població de 5 a 10 anys. I tan sols el 11% dels menors continuen la secundaria.
Les infraestructures educatives estan molt deteriorades, sobretot aquelles que no estan sota la tutela d’alguna ordre religiosa o Fundació estrangera.
En general, hi ha escoles massificades i lluny dels poblats d’origen dels alumnes, que sovint ni tan sols son de rajola i ciment, sinó de canyes i adob. Aquestes escoles tenen molt poques eines per treballar amb els nens i nenes i molts dels mestres, ho son però sense estudis superiors o específics de magisteri.
Economia: El 95% de la població de la Vall del Logone es dedica a l’agricultura, la pesca i la ramaderia.
Quant a l’Agricultura, la presencia del riu Logone i dels llacs Maga i Guéré, ha creat una geografia de planícies cultivables molt extensa, en les que es produeix sorgho aliment bàsic, mill roig, blat de moro, coto, llegums, i cacauets sobretot.
Quant a la ramaderia, aquesta ha sofert una reducció molt dràstica els darrers anys, deguts als períodes de sequera.
El sector secundari és quasi inexistent a la zona, hi ha una empresa SODECOTON de cultiu, recol·lecció i transformació del cotó, i la empresa estatal SEMRY. Aquetes dues empreses que ocupen un gran nombre de treballadors, poc a poc estan quedant-se obsoletes en maquinaria, equipaments i infraestructures, fet que es reflecteix en la pèrdua de competitivitat davant les Multinacionals estrangeres i la reducció dràstica de la producció.
El principal comprador de productes de Camerun, arròs, cotó, té, cafè i cacahuet és Nigèria, tot i que els darreres any hi hagut un increment de les transaccions amb Txad, degut al impuls que esta vivint el país gracies als hidrocarburs. Cal remarcar, que la descoberta de hidrocarburs en Txad ha incrementat per mil les transaccions econòmiques del país i ha augmentat l’índex de treballadors assalariats tot i així que aquesta bonança econòmica encara no es reflecteix directament sobre la societat. La inversió pública del Govern de Txad en infraestructures, educació, sanitat i altres no ha canviat l’evolució dels últims anys, ha augmentat una mica però no en correlació a l’augment del volum de negoci que es produeix actualment al país.
La Xarxa de carreteres i transports del país i d’aquesta zona de la Vall del Logone en particular, és molt reduïda i extremadament antiga. Aquest fet, dificulta enormement el comerç i transport de mercaderies i per tan el desenvolupament econòmic.
Per altra banda la absència d’una xarxa de transports amplia, ha propiciat el mercat privat del transport al que es dedica un 40% de la població.
Sistema polític i administratiu:
El sistema polític de Txad es pluripartidista, en el que els partits polítics estan legalitzats i participen de les institucions.
Tot i haver una divisió administrativa en Departament, Prefectures, Municipis, el Govern de l’estat exerceix un fort poder centralista, i les estratègies de descentralització, transferència de competències etc. s’ha anat realitzant molt a poc a poc.
En general l’estructura tribal tradicional, s’ha mantingut intacta i a les zones rurals exerceix encara una forta influencia en la població. Els caps tribals, col·laboren activament amb les autoritats, formen part de la pressa de decisions i actuen de mediadors entre la població.
Despres de la independencia de Txad en 1960, hi hagut una guerra civil durant més de 30 anys. Avui, podem dir que hi ha un període de pau, tot i que encara sorgeixen alguns conflictes al nord del país. Al sud, la situació és molt diferent, la pau dura més de 20 anys.
Segons les dades actualitzades del PNUD al Informe de Desenvolupament Humà de l’any 2014, Camerun ha millorat respecte de algun dels indicadors però tot i això, tant Camerun com Txad continuen sent països en els que la població és molt pobra.
Durant l’any 2014 Camerun ha ocupat el lloc 152 del ranquing de països examinats, el seu Índex de Desenvolupament Humà és de 0,504.
Txad ocupa el lloc 184 de la llista de 187.
Indicadors actualitzats de desenvolupament humà i nivell de vida en Txad i Camerun.
|
INDICADOR
|
CAMERUN 152 |
CHAD 184 |
|
IDH |
0,504 |
0,374 |
| Esperança de vida al nàixer | 55,1 | 51,2
|
| Mitjana de anys escolarització | 5,9 | 1,5 |
| Anys previstos d’escolarització | 10,4 | 7,4 |
| Ingresos Nacional Brut per capita | 2557$ | 1622$ |
| IDH_ajustat a la Desigualtat | 0,339 | 0,232 |
| Coeficient de Gini | 38,9 | 39,8 |
| Index de desigualtat | 0,622 | 0,707 |
| Tasa mort materna (per cada 100.000 vius) | 690 | 1100 |
| Tasa natalitat entre adolescents (de 15 a 18 anys, per cada 1000) | 115,8 | 152 |
| %Dones escons al parlament | 16,1 | 14,9 |
| % Població amb algun estudi secundari (un curs minim de 25 anys i més) | Dones 7,4
Homes 8 |
Dones 1,7
Homes 9,9 |
| Taxa participació de la població activa | Dones 86,5
Homes 85,5 |
Dones 64
Homes 79,2 |
| Index Desenvolupament Humà de Genere |
0,872 |
– |
| Index pobreza multidimensional | 0,260-48,2% | – |
| Població en situació de pobreza multidimensional (milers) |
10187 |
– |
| %Població en situació propera a pobreza multidimensional | 17,8 |
– |
| %Població pobreza extrema | 27,1 | – |
Diagnóstic de la situació i les causes.
Des de fa més de 15 anys, començaren a sorgir iniciatives ciutadanes i altres impulsades per agents socials i de l’àmbit de la cooperació internacional, dirigides a promocionar la cultura dels pobles de la Vall del Logone. Aquestes iniciatives tenien un doble objectiu, per una costat posar en valor la cultura, recuperar aquells aspectes oblidats i perduts i fer partícip a tota la població del capital cultural que posseïen. Per altre costat, començar a investigar i escrutar les potencialitats del bagatge cultural de la regió com a motor de desenvolupament local i econòmic.
Entre les diferents iniciatives podem destacar les següents:
- Festival Tokna Massana. Celebració bianual en la que es donen cita totes els pobles de diferents ètnies de la Vall del Logone de ambdós costats del riu, Camerun i Txad. Cada dos anys es celebra en un costat del riu. La festa dura entre 5 i 7 dies, en els que la població a més de celebrar diferents aconteixements que marquen las seua historia com a poble, es reuneixen en diferents fòrums, espais de diàleg i debat i es consensuen estratègies comunes per abordar problemàtiques comunes.
L’any 2013, la festa va ser en honor a l’aigua , ja que també va ser l’any internacional dedicat a l’aigua per les Nacions Unides i el pregoner de la festa d’inauguració de la Tokna Massana va ser José Luis Ferrer, president de Globalmon.
- Sorgiment de associacions de dansa i balls tradicionals. Aquestes agrupacions a més de ensenyar les danses i rituals als i les més joves, han començat a realitzar petits tours pel nord de Camerun i Sud de Txad i inclús han arribat a la capital de Camerun a mostrar aquest aspecte de la cultura dels pobles massa.
- Cerca i recopilació de peces d’artesania antigues i tradicionals característiques de la zona i de gran valor artístic i cultural. Aquest tasca la va iniciar el doctor antropòleg, Tonino Melis i va ser l’orige de la idea de crear el museu.
- Estudi, diagnostic i projecte de Construcció i Equipament d’Un Centre Cultural i Museu de la Vall del Logone, promogut per Tonino Melis, José Luis Ferrer Soria, Albert Litassou (President honorífic de Sana Logone Camerun), Raphael Litassou (President Honorífic Sana Logone Txad) Fissou Kouma alcalde de Yagoua desde 2007a mérs de un llarga llista de caps tribals , liders locals i membres actius de els associacions de pares i mares de alumnes (petites agrupacions molt organitzades), que van participar activament en la concepció del projecte global per dotar-lo de contingut.
- Acta d’entrega dels terrenys de part de l’Ajuntament de Yagoua, amb la finalitat expressa de construir aquest CCY
- Diferents ajudes econòmiques nacionals i internacionals que han permès que el CCY siga una realitat, de mica en mica. L’obra inicial de l’edifici principal és va realitzar gràcies a una ajuda de l’AECID i de Globalmon. Per al llarg dels anys han participat també entitats com la Fundació Bancaixa, l’ajuntament de Gandia, diferents organitzacions italianes i alemanyes, i en la darrera fase executada fa un any, va ser el propi ministeri de Educació de Camerun.
La necessitat de creació d’un centre d’aquetes característiques respon al fet de voler evitar i aturar la pèrdua i la menysvaloració de les tradicions. L’oblit comporta el debilitament de la societat, si no hi ha una identitat cultural, una consciencia de poble, de passat comú, de tradició, augmenta el desconcert, el abandó i es deixen de fer coses i de aprofitar les oportunitats i les potencialitats que ofereix la tradició i la cultura per al desenvolupament local.
Alguns factors clau
- La transmissió oral de la tradició cultural, es veuria reforçada
- Existeix desinterès i falta de valoració de la tradició cultural per la invasió mitjançant televisió i Internet de la vida occidental
- Trobada molt brusca, que ha generat una gran tensió social amb el mon globalitzat
- La joventut atreta per aspectes de la modernitat molt allunats de la realitat que viuen
- La formació educativa no genera espais de reflexió, debat, intercanvi, investigació… es una concepció molt estanca de cada etapa de l’educació inclús a nivell universitari.
- Els mitjans de comunicació exerceixen una influència molt forta sobretot entre els més joves promovent practiques alienes completament a la cultura local i al context en el que viuen, fet que genera moltes decepcions.
- Existeix una necessitat de formació en valors humans i culturals.
Justificació de la intervenció:
Comprenem la cultura com un conjunt de aspectes distintius, espirituals, materials i afectius que caracteritzen una societat. Ella aglutina, a més de la producció i expressió artística, els modes de vida, els drets fonamentals de l’ésser humà, els sintemes de valors, les creences i les tradicions. Reconeix la multiplicitat de formes en que s’expressen la cultura dels grups i societats, parlem de diversitat cultural. Aquestes expressions es transfereixen dins i entre els grups i les societats.
Considerem també que la identitat cultural d’un poble ve definida històricament a través de múltiples aspectes en els que es plasma la cultura, la llengua, instrument de comunicació entre els membres d’una comunitat, les relacions socials, rituals i cerimònies pròpies; la cultura té un caràcter immaterial i sovint anònim, pues es producte de la col·lectivitat.
En aquest projecte abordem per això un apropament a la cultura, identitat i patrimoni con un dels detonants del desenvolupament del territori en el que actua Globalmon, la Vall del Logone.
La cultura juga un paper importantíssim en el desenvolupament d’un territori, fins al punt que molts pobles i regions del mon han apostat per la revalorització cultural, la identitat i el patrimoni com a eix del desenvolupament econòmic i social per a sortir de la pobresa.
Certament per al desenvolupament humà, la cultura es clau per a la cohesió social, la autoestima, la creativitat, la memòria etc. La cultura esta composta pel patrimoni material i immaterial, on es troben les activitats i politiques publiques orientades a la conservació, restauració, posada en valor i utilització socials dels bens patrimonials. Aquesta revalorització i promoció cultural pot fer reviure una societat, repoblar àrees rurals, despertar el interès d’una població apàtica, potenciar la cohesió social, i a més, desencadenar activitats econòmiques i amb això millorar les condicions de vida de la col·lectivitat.
Així doncs, els nostres propòsits son:
Promocionar la defensa dels drets socials, econòmics, culturals, civils i politics a traves dels espais públics.
Construir i gestionar una proposta des de la joventut que aporte a la identitat cultural, convivència, igualtat i pau.
Recolzar la construcció i enfortir els moviments socials que incideixen en les polítiques publiques
OBJECTIUS I RESULTATS ESPERATS DEL PROJECTE
Objectiu Global de desenvolupament:
Preservades, promocionades i difoses la cultura dels pobles autoctons per al desenvolupament humà de la Vall del Logone, Camerun i Txad.
Indicador de l’objectiu general
La cohesió social dels 1,600.000 habitants de la Vall del Logone, esta altlament reforzada i les condicions de vida millorades sota el suport del CCY
Objectiu Específic del projecte:
Construït un annex (últim) del CCY
Indicador de l’objectiu específic
El CCY esta completament construït equipat i en funcionament ple.
| A0.1: Reunions informatives i signatura de compromisos de totes les parts implicades. |
| Activitats Resultat 1:
A.1.1. Contractació equip obra |
| A.1.2 Compra de materials i reserva de ciment |
| A.1.3 execució de les obres |
| A.1.4 Instal·lació elèctrica |
| A.1.5 Viatge de seguiment, supervisió de la execució del projecte
|
| A.1.6 Informe final del projecte |
Página del Centro Cultural y Museo del Valle del Logone
Anteriors projectes financiats per l’Ajuntament d’Ontinyent