Ramon Cardona Pla. Coordinador del GIT d’Alacant, Castelló i València de FIARE · BANCA ÈTICA.
FIARE va ser un projecte que va nàixer el 2003, molt abans de la crisi perquè les persones que el van encetar ja eren conscients de la insostenibilitat del model econòmic. Va nàixer d’una convicció: calen alternatives econòmiques que tracten de superar els problemes estructurals
del sistema econòmic neoliberal incapaç de reduir les desigualtats.
I també d’una intuïció: el teixit associatiu i la consciència ciutadana presentaven uns mínims com per intentar consolidar una iniciativa d’este tipus. Va ser un moviment d’agregació social, encetat per organitzacions compromeses en la transformació social, en la transformació de les relacions econòmiques, de les situacions d’injustícia, de la desigualtat…
Pretenem la transformació a una altra cosa des del model neoliberal que tant bé va descriure Rodrigo Rato en una compareixença a les Corts Espanyoles: “Es el mercado amigo”. Quan ja estava condemnat estava donant lliçons als que criticaven el sistema injust.
Alguns diuen que presentem com una caricatura l’actual sistema, però només cal mirar la realitat més actual per veure que no és així:
ALCOA: Sense inversions des de 2014, ara tanca dues plantes en Aviles i A Coruña i deixa a 700 persones a l’atur. Després d’haver rebut ajudes públiques milionàries. Abans va passar el mateix amb VESTAS,
abans amb Coca-cola, i abans…
NAVANTIA: Empresa que no ha buscat alternatives, que acaba plantejant que la construcció d’armes és l’única eixida econòmica per una comarca. És una empresa pública i subvencionada tots els anys: estem subvencionant les armes que destruïxen països i maten altres persones. ELÈCTRIQUES (I tantes altres empreses productives privatitzades): Augment de preus, descontrol en els sous dels directius, guanys a accionistes-perdudes
socials. El preu de l’electricitat estava en agost un 23% ‘per sobre del de l’any anterior (La Vanguardia 6/09/2018). El País dóna una xifra del 35,5%.
El 12/09/2018 el preu de l’electricitat era 75 €, el 12/09/2017 era de 50 €. Això representa una pujada del 50%
La mal anomenada “ECONOMIA Col·laborativa”. (Uber o Cabify, per exemple) Passes la targeta per pagar i els diners estan en Holanda o en Delaware i que busca no pagar impostos en el ‘país que genera l’activitat.
Una economia basada en la reducció dels drets dels treballadors (en lloc d’acomiadar-te et desconnecten), on no eres treballador de l’empresa sinó autònom… on grans inversors que amb pràctiques monopolístiques tiren els preus, acaben amb la competència i després els augmenten a voluntat.
No hauria de ser, però sembla que la concepció hegemònica de l’economia és la que només busca aconseguir els màxims guanys possibles i, per tant, troba no només correcte sinó desitjable:
-pagar el mínim d’impostos possibles.
-reduir al màxim els drets dels treballadors (Estabilitat, Sou, Seguretat Social, Sanitat, Educació, Pensions).
-jugar amb els límits legals pel que fa a protecció mediambiental o als mètodes per apropiar-se dels recursos econòmics de tots, inclosos els pobres. (Les lleis les fan també polítics neoliberals i ja porten la trampa
incorporada) És bo ser conscients d’algunes de les darreres formes de robatori -les punt.com, la bambolla immobiliària, les preferents, però és molt millor saber detectar les que estan ara en marxa com, per exemple els plans de pensions que es venen com els que ens aportaran seguretat en la jubilació. En realitat, l’any passat la rendibilitat va ser negativa (-0,04%) amb la inflació a l’1,2, el rendiment a 5 anys ha estat del 3,33%, si considerem un període de 10 anys, la rendibilitat és lleugerament superior al 2%. Segons dades del Banc d’Espanya només el 5% dels plans de pensions superen rendibilitats de l’1% i el 50% dels plans tenen perdudes que superen el 0,5%. Convindrem en què cal canviar esta situació i esta dinàmica extractiva dels recursos del que menys tenen, d’enganys, de destrucció de drets i vides. Podem o no podem canviar esta situació? Com
ens enfrontem a tot açò, no són massa poderosos els que mantenen este sistema? D’on els ve la força, els recursos per poder fer totes estes malifetes? La resposta és a l’hora terrible i positiva: Els recursos els aportem nosaltres.
És una resposta terrible:
El sistema financer es basa en els recursos que les persones posem en mans dels bancs i que, immediatament desapareixen de la nostra vista. Potser que “els nostres diners” estiguen treballant contra nosaltres i contra altres persones? Ugo Biggeri ho conta en primera persona: Mani Tese -organització cristiana participant en vàries campanyes contra les armes-, va dir que no a la constitució d’una banca ètica (consideraven els diners com el fem del dimoni), quan va eixir el primer informe sobre comerç d’armes van comprovar com la Banca Nazionale del Lavoro on tramitaven tota la seua tresoreria, era la primera entitat financera del comerç de mines antipersona.
Immediatament es van posar a treballar pel que va arribar a ser Banca Popolare Etica. El finançament bancari és el que organitza els recursos econòmics per fer possible:
La construcció i comerç d’armes
Activitats que danyen el medi ambient.
Activitats que mantenen a una gran part de la població en la pobresa.
Activitats especulatives.
O simplement finançant activitats on no valoren si hi ha danys socials, o no valoren si hi ha manca de drets sindicals, o si hi ha igualtat en els sous que cobren dones i homes. És una resposta positiva: Per què deixa clar que depén de nosaltres deixar sense combustible a les entitats financeres si no deixen de finançar activitats que ens perjudiquen.
Podem ajudar a canviar el món canviant de banc. O dit d’una altra manera:
Com hem de canviar el món si no som capaços de canviar de banc?
La Banca Ètica és una realitat i FIARE BANCA ETICA, l’entitat que avui us presente, és una eina per capgirar les coses, per què garanteix que els diners que nosaltres posem a l’entitat financera només s’invertiran en activitats de valor social positiu. Algunes de les seues característiques són:
-És un banc. Té fitxa bancària del Banc d’Espanya i del Banc d’Itàlia, per tant participa del Fons de Garantia de Dipòsits, està controlat pels bancs cen trals i s’ajusta a les normatives estrictes en aspectes de blanqueig de capitals, informació pública, etc., etc.
-És un banc basat en una cooperativa Banca Popolare Etica. El projecte FIARE va decidir incorpo rar-se a esta cooperativa i, actualment som una coope rativa que opera a Itàlia i a Espanya.
-És un banc plenament operatiu: Fa tots els trà mits i operacions ordinàries per un banc, té els produc tes que ha considerat que responen a les necessitats de la gent i als valors que defensem, cosa que requerix anàlisi i reflexió en la qual participen les persones sò cies. Per exemple la concessió o no de préstecs hipo tecaris va ser objecte d’un gran debat a Itàlia abans de
a seua implantació i a Espanya abans de la comercia lització al nostre país.
-És una banca professional: Fa valoracions econòmiques de les activitats a finançar.
Perquè ha de ser un banc sostenible. I, fins ara, té beneficis que no es repartixen entre les persones sò cies sinó que revertixen en la mateixa activitat del banc per aconseguir que els préstecs a activitats de valor
social positiu no siguen més cars que els habituals al mercat. Treballem perquè ser econòmicament respon sable no siga més car que no ser-ho.
Però les característiques principals són les que la fan ser una banca ètica:
-Atenem a les conseqüències no econòmiques de les activitats econòmiques.
-No invertix en activitats controvertides.
-Invertix només en activitats de valor social positiu.
-Fa una valoració socioambiental de les deman des de finançament mitjançant una Comissió de valo ració Eticosocial depenent de cada territori.
-Treballem de manera transparent. A la web es poden trobar els projectes finançats, les dades d’estal vi, de finançament, de socis… Publiquem, cada any el balanç social integrat que aporta dades com que els sou més alt i el més baix de l’entitat no superen la re lació 5:1, que utilitzem per damunt del 97% d’energia renovable, o quantes accions de formació hi ha per les
persones treballadores de l’entitat.
-Treballem de manera participativa. Amb assem blees territorials anuals amb assemblees generals tam bé anuals on es trien els membres del Consell d’Admi nistració, on es determinen les grans línies d’actuació, on es passen comptes detallats a tota la massa social. Amb els Fòrums i Interfòrums on es reunixen periòdicament representants de sòcies, responsables d’opera-
tiva bancària, Treballadores i Consell d’Administració. A més a més, som un banc accessible perquè som una banca per internet, som un banc barat pee als clients pel que fa a comissions però també perquè no ens gastem milionades en seus, en sous als directius. FIARE BANCA ETICA és un banc just.
-Som l’alternativa que donem finançament a activitats que socaven les estructures d’injustícia i des igualtat. Som una resposta per les persones que lluiten per una societat més justa, per un medi ambient més sa, pels valors solidaris, pels drets humans generalit zats. De vosaltres depén que alternatives com la nos tra tinguen més força. La vostra participació coherent amb els valors adés anomenats és la que fa augmentar la nostra capacitat de ser una palanca de canvi i trans formació del món.
Sirven para algo los derechos humanos ?
Inmigració, integració i convivència. La situació actual al País Valencià